LA FESTA

El vot de poble va consistir originalment en una prometença per la qual els habitants de la parròquia es comprometien a fer una processó anual, el Dilluns després del Dilluns de Pasqua, entre el veïnat del Figaró i l'antiga parròquia rural de Sant Pere de Vallcàrquera. A canvi, els sants de la parròquia els protegirien de fams, pestes i altres malvestats derivades del mal temps i de la guerra.

La Processó s'ha vingut realitzant anualment des d'aleshores. En un moment determinat de la història es va unir a la festa dels Sants Patrons la Festa del Pi, manifestació cultural d'origen antiquíssim (com totes les festes que tenen els arbres com a eix central), cristianitzada posteriorment i, en aquest cas específic, barrejada amb la demostració pública de la possessió i ús de les armes representada pels trabaucaires (possible testimoni de l'aplicació del privilegi borbònic en aquest sentit a alguns pobles del Congost després de la Guerra de Successió).

La unió, actualment inextricable, de les diverses tradicions i fets històrics converteix els Sants Patrons i Festa del Pi del Figaró en una manifestació cultural complexa, d'antiguitat demostrada i arrelament territorial innegable que, a través dels corresponents mecanismes d'actualització i difusió, pot esdevenir un factor major de dinamització cultural, participació cívica i cohesió social de la població en els propers anys. El 200 aniversari del fet històric documentat que la va originar és un bon moment per plantejar accions en aquest sentit.